diumenge, 22 d’abril del 2012

Sant Jordi

Tinc el blog una mica abandonat... perdoneu-me!!! Esque amb els deures i examens... no hi ha qui tingui temps... jajaja!
Bueno ja que demà es Sant Jordi, parlaré d'això.
Sant Jordi era un cavaller que un dia va salvar a una princessa del drac, i de la sang del drac va nèixer una rosa, que li va regalar a la princesa. Des d'aquell dia els nois regalen roses a les noies i les noies llibres.
Vosaltres espereu alguna rosa d'algú especial?? O llibre si ets un noi??
A mi sempre m'ha agradat el dia de Sant Jordi, el meu pare sempre ens a regalat una rosa a cadascuna i després em compraven un llibre... A mi m'agrada molt llegir i aquest any ja se el que vull!! "Tengo ganas de ti" Me l'aniré a comprar demà, quines ganes!! A més intentare convencer als meus pares d'anar a que l'Albert Espinosa em firmi algún llibre... jejeje!
Que paseu un bon Sant Jordi!!

diumenge, 11 de març del 2012

KONY 2012

és un moviment contra el criminal més buscat del món, segresta nens, els fa nens soldats, algun cop els a obligat a que matessin als seus propis pares..., etc...
mireu aquest video, està en català, us portara a una pagina web i sortirà el video.
http://www.adolescents.cat/noticia/5101/video/catala/tamb/pots/ajudar/trobar/criminal/buscat/mon/joseph/kony


Gracies per mirar-ho!!!

dimecres, 29 de febrer del 2012

Significat de la cançó LIBRE de Nino Bravo

Com avui es un dia especial (29 de febrer,(per cert, felicitats a tots el que avui faixin anys!!!)) he decidit de fer una altra entrada, es un missatge que em van enviar, es la història de la cançó "Libre" de Nino Bravo. (Us ho deixo tal com em va arrivar el missatge) (No m'ha deixat ficar les fotos, perdoneu-me!)

No tenía ni idea del origen de esta canción y mirá que la he escuchado veces........!!!!!!!!!!!!
   
La triste historia de una célebre canción.... 
  
   
  
          
LA CANCION "LIBRE" DE NINO BRAVO 
  
La canción habla del primer alemán que murió intentando atravesar el muro de Berlín. 
Peter Fechter, un obrero de la construcción de 18 años, intentó huir junto con un amigo y compañero de trabajo, Helmut Kulbeik. Tenían pensado esconderse en el taller de un carpintero, cerca del muro, y, tras observar a los guardias de la "frontera" alejándose, saltar por una ventana hacia el llamado "corredor de la muerte", atravesarlo corriendo y saltar por el muro cerca del Checkpoint Charlie, a Berlín Oeste. 
   

 
Hasta llegar al muro las cosas salieron bien, pero cuando se encontraban arriba, a punto ya de pasar al otro lado, los soldados les dieron el alto, y a continuación dispararon. Helmut tuvo suerte, Peter resultó alcanzado por varios disparos en la pelvis, cayó hacia atrás, y quedó tendido en el suelo en la "tierra de nadie", durante cincuenta angustiosos minutos, moribundo, desangrándose, a la vista de todos, y sin que nadie hiciera nada. 
Gritó pidiendo auxilio, pero los soldados soviéticos que le habían disparado no se acercaron, y lo único que pudieron hacer los soldados americanos fue tirarle un botiquín, que no le sirvió de ayuda, ya que sus graves heridas internas le impedían moverse, y poco a poco fue perdiendo la consciencia. Durante casi una hora, los ciudadanos de ambos lados de Berlín contemplaron impotentes su agonía, gritando a los soldados de ambos lados para que le ayudasen. 
 

 
Pero ambos bandos tenían miedo de que los del otro lado les disparasen, como había pasado en otras ocasiones anteriores; aunque ninguna en una circunstancia tan perentoria como esta y a las dos del mediodía, con tantos testigos presentes, incluyendo periodistas en el lado occidental. 
Los soldados del lado oriental, zona a la que pertenecía en realidad la "tierra de nadie", tampoco le ayudaron, y no se acercaron hasta pasados 50 minutos, seguramente para que sirviera de ejemplo para cualquier otro que pensase huir. 
 

 
(Aún así, entre 1961 y 1989 murieron más de 260 personas, sólo intentando cruzar el Muro; además de los que murieron al querer cruzar la frontera entre las dos Alemanias, y ya no hablemos de los que estuvieron en la cárcel por intentarlo, o por ayudar a otros). 
Cuando por fin se acercaron los soldados de la RDA y se lo llevaron, los ciudadanos de ambos lados gritaron repetidamente "¡asesinos, asesinos!". En el lado occidental, se sucedieron las protestas y las manifestaciones los días siguientes, y los habitantes del Berlín Oeste comprendieron claramente lo difícil que sería para sus familiares y amigos del Berlín Este el intentar escapar. Asimismo, también se dieron cuenta, decepcionados, de que los soldados americanos, en pleno auge de la Guerra Fría, no harían nada para ayudarles en circunstancias similares. Fue un duro golpe para la esperanza de los berlineses. 

 
TIENE CASI VEINTE AÑOS y ya está 
cansado de soñar; 
pero TRAS LA FRONTERA está su hogar, 
su mundo y SU CIUDAD. 
Piensa que la ALAMBRADA sólo 
es un trozo de metal 
algo que nunca puede detener 
sus ansias de volar. 
 
Libre, 
como el sol cuando amanece yo soy libre, 
como el mar. 
Libre, 
como el ave que escapó de su PRISIÓN 
y puede al fin volar. 
Libre, 
como el viento que recoge MI LAMENTO Y MI PESAR, 
camino sin cesar, 
detrás de la verdad, 
y SABRÉ LO QUE ES AL FIN LA LIBERTAD. 
 
Con su amor por bandera se marchó 
cantando una canción; 
marchaba tan feliz que NO ESCUCHÓ 
LA VOZ QUE LE LLAMÓ. 
Y TENDIDO EN EL SUELO SE QUEDÓ, 
SONRIENDO Y SIN HABLAR; 
SOBRE SU PECHO, FLORES CARMÉSÍ 
BROTABAN SIN CESAR. 
 
La canción, escrita diez años después de los hechos, recoge una historia y unas fotos que dieron la vuelta al mundo, y que todavía hoy son símbolo de la crueldad humana. En el lugar donde murió Peter Fechter, se levantó en 1990 un monumento. Ya en 1997, dos antiguos soldados de la RDA fueron juzgados, y admitieron haber disparado contra Peter Fechter. Se les declaró culpables, y fueron condenados a un año de cárcel. En el juicio el forense declaró que toda ayuda hubiera sido inútil, ya que la gravedad de las heridas le hubiera causado la muerte en cualquier caso. Pero es algo que nunca sabremos, ¿verdad? 
La canción es símbolo de todo el pueblo alemán que soñó con huir, ya que si Peter fue la primera víctima del muro, el último, Chris Gueffroy, en 1989, tenía, precisamente, veinte años... 

   

Nicholas Flamel

Va néixer al 1330 a Pontoise i va morir cap al 1415.  Va casarse amb Perenelle i van obrir una llibreria, i Nicholas va estar treballant de copista.
Un dia, m'entre dormia va tindre un somni en que un àngel li donava un llibre i li deiaç: "Nicholas, mira bé aquest llibre. Al principi no entendràs res del que diu, però algún dia veuràs en ell el que ningun home veurà." 
Quan li va explicar a la seva dona, ella li va preguntar quin llibre era i ell li va dir: Un grimorio alquímic.
Va anant passant el temps i ell no es podia treure el llibre del cap, però un dia, ja cap al cap vespre, va entrar a una llibreria on hi havia un home que volia vendre un llibre... el llibre del somni. Nicholas Flamel el va comprar i quan Perenelle va entrar el va trobar contemplant el llibre sense animar-se a obrir-lo. 
Amb ajuda de Perenelle van intentar descifrar el llibre, ja que estava en hereu. Van comprendre que dintre d'aquell llibre s'amagaven formules màgiques, llistes d'àngels i dimonis, intruccions per realitzar encanteris i fabricar talismans i, sobre tot, alcansar la Pedra Filosofal i convertir el metalls en or.
Com no podien traduir-lo van dirigir-se cap España amb una fotocipia d'algunes pàgines.  Allí va visitar el mestre Canches, que al veure-ho se li van unimar els ulls, era, ni més ni menys "El Aesch Mezareph del Rabí Abraham. El llibre, segons el jueu apareixia i desapareixia. Es van dirigir cap a Paris per ajudar-lo a traduir el llibre, però per el camí el mestre va morir.
Amb el que van poder apedre Nicholas Flamel i Perenelle van dedicar molts anys de la seva vida a traduir-lo i a fer experiments. Els 17 de gener de 1387, Nicholas va escriure al seu diari: "Jo he transformat efectivement el mercuri en gairabé la mateixa cantitat de or corrent. Puc dir això en honor a la veritat. Vaig realitzar la obra per tres vegades amb l'ajuda de Perenelle...".
De la nit al matí es van fer rics i van començar a contruir hospitals, iglesies i capelles, i a ajudar els pobres de Paris.
Temps després d'haver mort els dos, les seves tombes van ser obertes, sembla ser per els que buscaven la Pedra Filosofal, es va descubrir que estaven buides. Llavors va néixer la llegenda de que havien descobert el elixir de la vida eterna i s'amagaven rere uns altres noms.
El llibre mai va trovar-se. Diuen que està enterrat a la base del campanari de la iglesia de Saint-Jacques.

I vosaltres, que penseu? Van trovar la Pedra Filosofal? I el elixir de la vida eterna? On penseu que està el llibre? Que farieu si el trovesiu?

Comencem el blog!

Hola a tots,
aquest és el meu blog, aqui parlaré de l'Història i també de llegendes.
Espero que hus agradi!